Els esplais Matinada-Pòrtics i Espurna de Gràcia rebutgem la proposta del Districte
Els esplais Matinada-Pòrtics i l’Espurna de Gràcia ens trobem sense local on dur a terme la nostra tasca com a monitores des del passat mes de setembre, quan va vèncer el contracte a tres bandes entre l’Ajuntament, Carmelites i els dos esplais, als baixos del Carrer Jaén nº7. Des d’aleshores, es van iniciar un seguit de negociacions amb el Districte per tal de solucionar la situació. Mentre no es trobava un espai alternatiu propi, vam poder deixar part del material al Casal Popular Tres Lliris, als locals d’altres esplais i caus del barri i a les cases de monitores. Les activitats de dissabte amb infants de l’Espurna de Gràcia i Marinada-Pòrtics s’han pogut seguir realitzant a les escoles L’Univers i Rius i Taulet respectivament.
Això ens ha deixat en una situació de vulnerabilitat durant molts mesos atès que el local no només suposa un lloc on emmagatzemar material, sinó que és el lloc on les monitores ens reunim diverses vegades per setmana per preparar activitats, valorar la feina feta després de cada esplai, i també és el punt de cures de l’assemblea. Per tant, és el nexe de totes les relacions humanes dins l’esplai.
El passat dijous 25 de febrer les monitores dels esplais Matinada-Pòrtics i l’Espurna de Gràcia ens vam reunir amb el Districte de Gràcia. Ens van notificar que en un període d’any o any i mig, podríem obtenir un local definitiu pels dos esplais, el que actualment fa servir el Rebost Solidari. Fins que això fos possible, ens oferien entrar el pròxim mes d’abril a un local provisional al Carrer Francisco Giner nº37, llogat per 900€ al mes.
Ambdós locals oferts són deficitaris en espai (80 i 90 m²). Ho són per un esplai i encara s’accentua més si en som dos.
Un local que permetés realitzar la tasca d’un esplai en la seva totalitat hauria de ser accessible a totes hores; disposar de diferents sales adients per fer activitats, simultàniament, amb tots els grups d’infants (uns vint per grup) i també per reunir-nos l’assemblea completa (d’unes 35 monitores); tenir suficient espai per guardar el material i, per descomptat, lavabos, sortida d’emergència i ventilació.
Atenent la situació real del barri de la Vila de Gràcia en què els esplais i caus ens trobem en un clar segon pla, podríem considerar, malauradament, l’espai descrit com a utòpic. És per aquesta raó que la nostra demanda es redueix als següents mínims per cada esplai:
1. Espai per reunions internes de les monitores. Ha de tenir capacitat per col·locar taules i cadires per permetre fer les assemblees generals.
2. Espai per magatzem de material divers. S’ha de poder instal·lar alguna taula i prestatgeries per guardar el material de manera que no es faci malbé.
3. Espai de taller. Ha de tenir una pica amb aigua i poder tenir una taula de treball.
4. Un lavabo. Amb les dades dels dos locals respecte a les nostres necessitats en un escenari de mínims, queda exposat que els locals que ens ofereix l’Ajuntament són absolutament insuficients en referència a les nostres necessitats i no compleixen amb l’accessibilitat i aforament descrits en el document bàsic de Seguretat d’Ús i Accessibilitat del Codi Tècnic de l’Edificació. Tot i això, ateses les circumstàncies i el fet que la necessitat d’un local propi segueix vigent, els dos esplais estaríem disposats a acceptar l’espai provisional del carrer Francisco Giner n.37 durant un període màxim d’un any. Sense possibilitat de prorrogació i amb la seguretat d’un espai que compleixi els requisits especificats anteriorment, un cop transcorregut aquest temps.
L’espai del Rebost Solidari, tot i no complir les nostres necessitats, podria arribar a ser un local per un dels dos esplais en el cas que se n’hagi trobat un per l’altre o un més gran pels dos. Remarcar que en cap cas acceptaríem compartir el mateix espai del Rebost Solidari els dos esplais. I volem deixar clar que acceptar aquest espai provisional comporta un esforç per les 65 monitores dels dos esplais, pel que fa a la manca d’espai i la difícil organització.
Per tant, no acceptarem el conveni proposat pel Districte sense el compromís escrit de trobar una solució a llarg termini en el termini no superior a un any. Qualsevol proposta que no s’ajusti a les necessitats reals i compromisos escrits, provocaria una situació deficitària i de vulnerabilitat pels dos esplais, en la que ja ens trobem i que és inacceptable.
Considerem vital la tasca que realitzem els esplais dia a dia per a les generacions d’infants i joves que ens seguiran, ja que treballem fermament per una educació en el lleure, no formal, laica i que no discrimini per raons de gènere, estatus social o procedència. Actualment les dues assemblees sumem un total de més de seixanta monitores i agrupem a més de 200 famílies que dipositen la seva confiança en nosaltres per poder treballar conjuntament en l’adquisició d’uns valors i aprenentatges cap als seus fills i filles, perquè sense elles l’esplai no podria existir i el nostre paper de monitores tampoc. Però sobretot, sense un local i una situació estable i digna la nostra feina és inviable.
Assemblea de monitores
Barcelona, 19 de març de 2021
Comments